El passat 26 de febrer, els grups de 4t, 5è i 6è anàrem a Palma a fer l'activitat "Palma, ciutat de llegenda". Us volem explicar una de les llegendes que ens va explicar Tomàs Vivot.
A Palma, fa molts d'anys, una dona que nomia Catalina Borràs vivia devora el convent de Santa Clara. Na Catalina era rica i tenia una germana que nomia Joana Borràs i tenia 4 fills. Ells quatre visitaven la seva tia Catalina cada dia, però quan s'anaren fent grans l'anaren oblidant. La tia es va enfadar i va anar al notari a dir-li: "Quan jo me mori vull que m'enterrin al cementiri de Santa Clara amb el meu anell familiar. I tots els meus quadres, possessions, joies i doblers han de ser per les monges perquè m'han ajudat sempre".
Quatre mesos més tard la tia es trobà malament i va cridar "veïnada, veïnada! Me trob malament!". Quan va arribar la veïnada, la tieta va caure a terra. El metge, en veure-la va dir "està morta". Varen fer el funeral a Santa Clara; quan tothom va haver sortir de l'esglèsia, només quedaven un nebot i la veïnada que la vetllaven. A mitja nit va entrar una persona tota vestida de negre i va intentar robar l'anell de la tia Catalina. Però no sortia. Va treure de la butxaca sabó de mans i li va fregar el dit on duia l'anell, però seguia sense sortir. De l'altra butxaca va treure oli, però tampoc li va anar bé. Va pensar: "La única solució és mossegar el dit". Ho va fer i de sobte, la difunta es va despertar dient: "Però què fas?!" El lladre es va morir de l'espant. En realitat, el que li havia passata na Catalina, era un episodi de catalèpsia. Quatre anys després, la tia va morir i varen fer el funeral al que varen anar els veïnats i els tres nebots. El nebot que faltava era el lladre que es va morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada